Història

HISTÒRIA DE BENEIXIDA

Recopilació històrica cortesia del Col·lectiu Banusaidi:

Pareix ser que Beneixida es va constituir com una fundació musulmana en el segle XIV, aspecte que podem afirmar ja que les primeres notícies que tenim es remunten a l'any 1334 i a l'any 1373. No hi ha documents que es coneguen anteriors a estes dates. De fet Beneixida, és un dels topònims d'origen àrab amb arrel Beni-; Ben-, que significaria “fill de…” o “el grup de descendents de…”.

Des del segle XIV, fins a principis del segle XVIII, la situació del municipi de Beneixida, va estar condicionada fonamentalment per la seua localització física. Es tracta d'una dels pocs territoris en què els mudèjars no van ser expulsats, ni traslladats, quedant-se com a mà d'obra ben assalariada o baix contracte d'arrendament.

Beneixida es va constituir per tant, com una població de caràcter mudèjar davall el domini de nobles procedents de diferents llinatges (Comtat de Roselló, llinatge de Navarrés…). No obstant, dita població mudèjar va ser finalment eradicada com a conseqüència de l'expulsió dels moriscos en 1.609.

Després de la conquista, als musulmans se'ls va permetre continuar practicant la seua religió, conservant almenys, una mesquita fins a l'any 1.526, moment en què es va convertir en un temple catòlic, com a conseqüència de la influència de les Germanies. En l'actualitat, s'ubica en l'antic terme de Beneixida també anomenat el poble vell.

A partir d'estos moments, i com resultat de la imposició forçosa del baptisme, als musulmans se'ls va denominar cristians nous o moriscos. No obstant, i segons el Pare Brutes Aparicio, els moriscos de la Vall de Càrcer, van oposar una gran resistència fins al punt que van continuar practicant  els seus ritus religiosos com a musulmans i com a moriscos, fins a la seua expulsió, finalment decretada per Felip III en 1.609.

Després de l'expulsió, Jaume I, va donar l'Alqueria musulmana a la Família DesDespuig, pese  que posteriorment va passar a les mans del comte d'Albalat. L'expulsió, va suposar una important recessió demogràfica en tots els pobles habitats pels moriscos.

El problema real, va resultar ser conseqüència d'una repoblació insuficient: Pocs colons, es van prestar ala repoblació dels llocs deshabitats i entre altres causes podríem assenyalar que les altes rendes que havien estat pagant els moriscos als senyors, ara havien de ser assumides pels nous pobladors.

Beneixida, va passar de posseir 92 cases en 1.609 a 32 en 1.646. Com a conseqüència d'esta situació de despoblació, va sorgir una etapa d'empobriment, degut, per un costat a la reducció de tributs i disminució de les activitats econòmiques exercides.

En 1.712, el Decret de Nova Planta, va suposar l'abolició de Furs i llibertats seculars, que es disposaven després de la subordinació a la Corona de Castella amb un caràcter extremadament centralitzador que amb paraules de Felipe V, pretenia: “...el meu desig de reduir tots els meus regnes d'Espanya la uniformitat d'unes mateixes lleis, usos, costums i tribunals, governant-se igualment tots per les lleis de Castella...”. (de Memòria Nòmada. Estudi- Transcripció de les actes de la Reial visita d'amortitzacions del capellà de l'Església Parroquial del lloc de Beneixida. pp 11).

Esta nova situació va suposar canvis en la divisió administrativa del territori, donant lloc als denominats , corregimientos en compte de governacions. Dits corregimientos tenien una seu central en una ciutat important pròxima i una jurisdicció sobre un districte que englobava als municipis menors més pròxims. En el cas de Beneixida, esta es trobava dins del districte de la ciutat de Sant Felip. (Fem referència a la ciutat de Xàtiva, la qual, després de ser cremada i saquejada per les tropes borbòniques, se li va canviar el nom, per colònia de Sant Felip, en 1.707).

A principis del segle XVIII i després de la Guerra de Successió, Beneixida va experimentar un primer canvi polític i deixava de dependre de Xàtiva, per a fer-ho de la Governació de Montesa. No obstant, Beneixida continuava depenent de Xàtiva per qüestions jurídiques, d'abastiment.. Dita relació entre ambdós municipis, va anar creixent sobretot a causa de les millores en les vies de comunicació (creació de la carretera Reial de Madrid). La Ribera, quedava llunyana, sobretot perquè el riu Xúquer suposava un obstacle només salvable a partir de la utilització d'embarcacions amb el seu corresponent peatge.

El principal recurs econòmic de Beneixida, era el cultiu de la terra, llaurada de garrofers, oliveres, vinya, moreres, blat, dacsa o arròs. Junt amb el treball de la terra, existia la propietat i dret sobre l'aigua, que també constituïa una font econòmica important, per a un menor col·lectiu poblacional.

Des del punt de vista polític, a Espanya, es van produir canvis ràpids en el temps: En pocs anys es van succeir, la Guerra del francés, l'ascensió al tron de Ferran VII, el trienni liberal, i finalment la mort del rei la i pujada al tron d'Isabel II recolzada amb un nou model polític basat en el liberalisme. Tot açò, va suposar per a Beneixida, el despreniment de la tutela senyorial del Comte d'Albalat, i l'assumpció així, per part del poble de tota la política i poder municipal, de tal manera que a finals d'1.830, Beneixida es va institucionalitzar com una alcaldia constitucional, dins del partit judicial d'Alberic, i enquadrada en la recent creada província de València.

Durant les dècades de 1.830 a 1.840, Beneixida es va consolidar definitivament com un poble amb tots els seus drets i deures, després de la mort de Ferran VII. La seua supervivència econòmica, seguia ento al cultiu de l'arròs i de la seua principal matèria primera, l'aigua.
A finals de la dècada de 1.830, Beneixida tenia una població que s'aproximava als 200 habitants. El seu ritme de creixement des d'un punt demogràfic, va ser lent, i així en 1.845, el municipi a penes havia augmentat el nombre d'habitants. A pesar que tenia una natalitat important, la mortalitat sobretot natal i infantil, també comptava amb un índex elevat. A això caldria afegir la mortalitat d'adults i ancians (l'esperança de vida rondava els 50-60 anys), deguda a causes com el còlera (van haver-hi epidèmies, almenys en 1.838, 1.854, 1.855, 1.860, 1.865, 1.885, 1.892 i 1.918), grips o les inundacions prou freqüents durant tot el segle XIX, i principis de XX.

Com a conseqüència de les millores higièniques i metgesses, la població va arribar a ser de 547 habitants, en 1.930. En esta època, Beneixida, continuava sustentant-se econòmicament del cultiu de la terra, sobretot, d'arrossars. No obstant, a mitjan segle XIX, i principis del segle XX, l'arròs va anar perdent importància, enfront del cultiu de la taronja, fins al punt d'eradicar-lo a mitjan segle XX.

Esta situació va anar mantenint-se i consolidant-se fins que el 20 d'octubre de 1.982, la història de Beneixida es va veure alterada per la ruptura de la presa de Tous. La crescuda de les aigües del Xúquer va assolar gran part del nucli urbà i va arrasar els camps de cultiu perdent-se a més una gran part de la documentació escrita, del que havia sigut Beneixida, al llarg del temps.

Com resultat d'este dràstic esdeveniment, el 27 de maig de 1983, en acord plenari, es va impulsar el trasllat del poble per complet a un nou emplaçament més allunyat de l'amenaça de possibles noves inundacions.

El poble, es va traslladar a la part meridional del seu terme, enclavat en la Vall Farta, entre els termes municipals d'Alcantera del Xúquer, Xàtiva, Castelló de la Ribera i Gavarda.

Actualment, el regadiu ocupa quasi la totalitat del terme, aprofitant l'aigua de la denominada séquia d'Escalona. L'economia, és exclusivament cítrica (tarongers i mandarines), que comercialitzen dos magatzems, situats en el poble vell. Les terres de cultiu, molt repartides, són explotades per propietaris o arrendataris. La població s'ha mantingut relativament estable (aproximadament uns 600 habitants), amb tendència a augmentar en els últims anys com a conseqüència de la urbanització de diferents sectors, o per l'atractiu que presenta la construcció del polígon industrial.

 

Formulario de búsqueda

Lu Ma Mi Ju Vi Do
 
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31